"La creativitat és
simplement connectar coses. Quan preguntes a gent creativa com van fer
quelcom, se senten un poc culpables perquè realment no ho van fer,
simplement van veure quelcom. Els pareixia obvi després d'un temps. Això
és perquè eren capaços de connectar experiències que havien tenido."
Steve Jobs
Fa uns dies es publicava en la premsa la notícia d'un
professor universitari mexicà que, perquè els seus alumnes li presten
atenció, dóna les seues classes disfressat de Spiderman. Genialitat o
raresa? Tindre un pensament disruptiu o creatiu no és necessàriament
sinònim d'excèntric ni d'extravagant.
La frontera entre la
creativitat i l'excentricitat no sempre és massa clara. Potser este siga
un primer motiu pel qual alguns docents tenen por d'educar
creativament: un cert pudor a fer el ridícul o a perdre autoritat al
tindre un comportament peculiar que trenca amb allò que s'ha establit
com a norma. La creativitat implica abandonar la nostra zona de
confort... i això no és fàcil ni còmode. La labor del docent no és donar
espectacle ni fer performances, però tampoc és tindre un comportament
encotillat i inflexible, que no aconseguisca cridar l'atenció dels seus
alumnes ni motivar-los. De vegades costa prou distingir les propostes
educatives verdaderament innovadores i creatives, de les propostes que
repetixen models, idees o principis plantejats fa molt de temps, encara
que no hagen arribat a materialitzar-se; o d'aquelles que són simple
extravagància.
En realitat, què és una
educació creativa? Una educació creativa és aquella que permet als
alumnes fer un poc més que reproduir allò que s'aprén per a passar un
test o un examen, o per a respondre les preguntes del Trivial. La
creativitat és necessària per a escriure un poema, pintar un quadro o
compondre una melodia; però també ho és per a plantejar una teoria
científica, un teorema matemàtic o trobar una manera de curar una
malaltia. Per a perdre la por d'educar creativament cal abandonar la
idea que a la creativitat s'arriba per inspiració. A la creativitat
s'arriba, principalment, tenint un perfecte coneixement de l'objecte
d'estudi i treballant de valent. Per este motiu, perquè l'educació siga
creativa ha d'oferir un alt nivell de continguts, però no enfocats a la
memorització i la reproducció sinó a la comprensió i la producció o
transformació. La creativitat no sorgix del no-res, cal alimentar-la amb
coneixement.
Comparar, relacionar,
inferir, deduir, analitzar, valorar... són estratègies de pensament
creatiu que han d'estar presents en la nostra forma d'educar. Segurament
este és un altre dels motius pel qual educar creativament li espanta a
alguns: fa la labor del docent més compleja... però infinitament més
rica i efectiva. Estic d'acord amb Ken Robinson quan planteja que la
creativitat és tan important com l'alfabetització i que per això hem de
tractar-la amb la mateixa importància. Una educació que done resposta a
les necessitats del món actual necessita d'ambdós coses. Cal conéixer el
saber que ha anat adquirint la humanitat amb el pas del temps i
disposar de les ferramentes que permeten fer coses noves amb eixe
coneixement. I això és quelcom que no hauria de fer por a ningú.
